estacio correus
No hi ha comentaris

Estació de metro desapareguda

L’antiga estació de Correus és un lloc enigmàtic del metro de Barcelona. Estava situada al final de la Via Laietana, entre el carrer d’Àngel Baixeras i l’antiga plaça d’Antoni López, avui anomenada plaça d’Idrissa Diallo, justament davant de l’edifici de Correus que li donava nom.

La seva història té el seu origen en la proposta de fer arribar el metro, que ja baixava per la Rambla, fins a l’estació de França. Amb aquesta intenció es van fer projectes d’obres que passaven per la façana marítima, però l’ajuntament de la ciutat va pressionar per aprofitar la infraestructura existent a la Via Laietana des de la seva construcció.

Finalment, es van obrir les estacions que ocupen aquest espai en un traçat que durant molt de temps va ser un tram de la línia 3 conegut com el ramal Aragó-Correos del Gran Metro de Barcelona, i que ara pertany a la línia 4.

L’estació de Correus només tenia un nivell a causa de la seva proximitat al mar, la qual cosa ja va provocar molts problemes de filtracions durant la seva construcció. El seu interior comptava amb una disposició molt peculiar, ja que disposava d’una sola via i de dues naus paral·leles de 60 metres de longitud.

La decoració de l’estació era molt senzilla, amb les parets revocades, però el juliol de 1946 va ser dotada de llums fluorescents, sent la primera instal·lació pública en tenir-les de tot l’estat espanyol.

Les obres de construcció de la nova línia 4 l’any 1972 van determinar la clausura de Correus després de trenta-vuit anys de servei. A principis de la dècada dels anys setanta es va decidir que caldria construir una nova estació, la de Barceloneta, més a prop de l’estació de França que en aquells moments era un dels punts de connexió més importants de la ciutat.