A la imatge podem veure la restauració del baluard de Sant Antoni, que fou redescobert el 2013 situat al Mercat de Sant Antoni, i les seves actuals restes formen part del patrimoni arquitectònic i històric de la ciutat
Des del segle XV, la ciutat de Barcelona va emprendre la tasca de fortificar les seves defenses, especialment durant el segle XVI.
Durant un atac naval en el segle XIV, es va observar per primera vegada a Barcelona l’ús d’armes de foc, la qual cosa va conduir a la necessitat de transformar les estructures defensives.
Es van reforçar les muralles, fent-les més gruixudes per a resistir l’impacte de l’artilleria, i es va reduir la seva altura per a limitar l’espai disponible per al tret de bales. Les torres de defensa, a causa de la seva construcció, van resultar ser més vulnerables, a excepció de les torres rodones, que van demostrar una major resistència.
Com a resposta a l’avanç de l’artilleria, van sorgir els baluards, que eren terraplens avançats construïts en els angles sortints de les muralles. Aquests baluards tenien una forma poligonal i la seva altura mai superava la de les muralles.
A més, es van realitzar modificacions en el terreny circumdant, convertint la vall en un ampli espai que es va completar amb una contraescarpa i un terreny inclinat anomenat glacis, el qual s’elevava cap a les muralles, creant un angle favorable per a la defensa.
En el segle XVI, es va iniciar la construcció de la muralla marítima a Barcelona, juntament amb l’edificació de baluards com a reforç defensiu i protecció de les antigues muralles medievals. L’últim baluard es va erigir després del setge francès a Barcelona en 1697.
Amb això, just abans de la guerra de Successió, Barcelona va quedar protegida per onze baluards: el baluard de Llevant, el de Santa Clara, el del Portal Nou, el de Sant Pere, el de Jonqueres, el de l’Àngel, el de Tallers, el de Sant Antoni, el de Santa Madrona, el de Sant Francesc i el de Migdia.
Aquest sistema defensiu es va mantenir fins a 1714, quan la ciutat va ser derrotada. Després de la victòria dels borbons, es van afegir noves fortificacions als baluards, com Valldonzella o el Nou en l’àrea del Raval, i es va dur a terme la construcció de la Ciutadella.
La demanda de derrocar les muralles no es va complir fins a agost de 1854, quan es va iniciar el procés de demolició amb l’anomenat “A baix les muralles”, el qual va continuar fins a la Primera República.
