rutes guiades per barcelona
No hi ha comentaris

Un carrer i un gremi maleïts

Rutes guiades per Barcelona – ConèixerBcn.

Des de la plaça de la Llana, sovint lloc de pas de les rutes guiades per Barcelona, ens trobem amb el carrer Corders, l’origen del seu nom prové del Gremi dels corders (o fabricants de corda), era una agrupació d’artesans de l’ofici, organitzats per resoldre necessitats comunes de tots els seus membres, es va constituir a Barcelona l’any 1404, malgrat que existeixen mostres de la seva existència 400 anys abans.

El gremi dels corders agrupava els mestres que es dedicaven a fer cordes, i sembla ser tenien dos grans grups de clients de l’època: els propietaris de vaixells, d’aquí que la majoria de naus que navegaven pel mare Nostrum ho feien amb veles agafades amb cordam fet a Barcelona, apreciat per la seva qualitat, i el dels representants de la justícia, per poder satisfer la creixent demanda que generava l’ús de les forques.

Aquest segon motiu va provocar que de l’ofici de fer cordes, es considerés com un ofici maleït, doncs per als familiars dels condemnats els corders tenien part de responsabilitat en les morts dels seus familiars.

Per aquest motiu se’ls margina i es comença a córrer la veu dient: que els diumenges els sagnava el melic, que tenien cua, que de les seves escopinades naixien cucs fins i tot els hi adjudicaven estigmes també aplicats als jueus. Durant el segle XV, a Barcelona, els corders no podien entrar a l’església, i si volien assistir a missa, ho havien de fer des de fora la porta.

Existien rumors que els corders eren subornats, pels familiars dels condemnats, amb grans sumes de diners a canvi de fabricar cordes que es trenquessin, ja que si la soga es trencava durant l’execució, s’interpretava com un senyal diví, i el pres sobrevivia. Per l’altra part, la justícia feia el mateix quan volia assegurar el resultat.

Durant segles no se’ls permetia viure dins del recinte emmurallat i només les seves dones podien entrar a vendre les seves mercaderies, això si, havien d’abandonar la ciutat abans que tanquessin la muralla.

L’únic corder que es feia creditor del respecte dels seus veïns era el que fabricava les cordes utilitzades en la Catedral.