bruixeria a Barcelona

Bruixeria a Barcelona

En la cultura popular catalana, hi ha un gran nombre de llegendes sobre el personatge de la bruixa, moltes d’elles comunes amb altres pobles d’Europa. En l’imaginari popular, la bruixa és una dona que, per mitjà d’un pacte amb el dimoni, ha aconseguit poders sobrenaturals, que utilitza en benefici propi o amb finalitats malèfiques.

La bruixeria no fou perseguida com a tal fins a la fi de l’edat mitjana, i l’esclat arriba durant l’edat moderna, sobretot a la segona meitat del segle XVI i primera del segle XVII, coincidint amb el Renaixement i l’humanisme.

Els caçadors de bruixes juntament amb la Inquisició formen part de la història de molts carrers de Barcelona, com per exemple:

Carrer Gombau, conegut antigament amb el nom del carrer de les Bruixes.

Ens explica Joan Amades que el nom antic fa referència al fet que hi visqueren una mare i una filla processades pel tribunal de la Inquisició per bruixeria.

Convent de Santa Caterina: on es portaran a terme els processos inquisitorials, destaca el paper de dos monjos inquisidors dominics alemanys autors al segle XV d’un manual sobre Bruixeria.

A la plaça del rei, igual que a la plaça de la Catedral o al passeig del Born, és on habitualment se celebraven els actes de fe. Els actes de fe eren la presentació pública de les sentències del tribunal de la inquisició.

La façana del Museu Marés al carrer dels Comtes, enfront de la catedral, conserva encara l’emblema de la Inquisició, que es va instal·lar en 1487 en part del Palau Reial Major, on es van habilitar 13 calabossos que estaven situats al soterrani de l’antic palau Reial de Barcelona.

 

 

rutes guiades per barcelona